Segons la definició de Bill Mollison “la permacultura és un sistema de disseny per a la creació d’ambients humans sostenibles. La paraula en sí mateixa és una contracció no solament d’agricultura permanent, sinó també de cultura permanent, doncs les cultures no poden sobreviure per molt temps sense una base agricultural sostenible i una ètica de l’ús de la terra. En un nivell, la permacultura tracta amb plantes, animals, construccions i infraestructures (aigua, energia, comunicacions). Tot i així, la permacultura no tracta sobre aquests elements en sí mateixos, sinó sobre les relacions que poden crear entre ells per la forma en que els ubiquem en el paisatge.”

La permacultura és una eina, un recurs, una manera de fer, una actitud, i també pot ser una manera de viure. La permacultura ens pot ajudar a tenir una vida més senzilla, i a retrobar la importància de la senzillesa i la bellesa de les coses per damunt del sistema consumista. Ens pot portar a un camí més autosuficient on enpoderar-nos nosaltres mateixos, començant per produir els nostres aliments o construir el nostre habitatge, sols o en comunitat. Transformar els nostres residus en recursos i aprofitar-los com a tals, minvant la petjada ecològica i consumint menys recursos i combustibles fòssils. I, com no, aprendre observant la Mare Natura per viure una vida més respectuosa amb l’entorn, amb el medi, amb el tot. Trobar les alternatives que, en definitiva, ens puguin ajudar a viure i conviure d’una altra manera, amb menys dependència i més llibertat. El camp de visió que ens obre la permacultura ens ensenya a no malbaratar els recursos energètics i naturals, i a crear i potenciar els sistemes sostenibles a curt, mig i llarg termini. La permacultura ens proposa i provoca una altra forma de pensar i actuar.

Fonamentada en el concepte de pensament lateral de E. De Bono, deixa de focalitzar l’atenció en els elements de forma aïllada, individual i inconnexa per a, al contrari, trobar totes aquelles connexions fèrtils entre els diferents elements d’un sistema, interconnectant-los de manera que es s’optimitzin de forma natural, senzilla i sostenible els resultats globals, així com els propis de cada element. És la introducció de canvis en la nostra manera de pensar i concebre l’entorn i la vida el que provoca que també els nostres actes siguin diferents.

En permacultura es dóna molta importància a l’escolta conscient, el que facilita una comunicació més sincera i real, on escoltar atentament ens ensenya i permet deixar de banda judicis i idees preconcebudes, quelcom oblidat en la nostra societat competitiva. Una màxima de la permacultura és fomentar l’ajuda enfront la competitivitat. Aquest fonament es basa principalment en l’observació, donant importància a aquesta en una idea inicial, primordial i bàsica d’observació de la Natura (que jo proposaria ampliar també amb una observació profunda i atenta en general i per què no també introspectiva), per a una posterior imitació de la Natura i els seus elements.

Igualment important i primordial és l’elaboració d’un bon disseny per a crear, construir, restablir o millorar quelcom, sempre amb aquesta visió holística que ens permet copsar la globalitat i cercar i trobar les sinèrgies entre els diferents elements mitjançant les connexions entre aquests, buscant en definitiva sistemes sostenibles que ens allunyin de la “destructocultura” i ens acostin a un món millor.

Espero i desitjo que aquest espai pugui esdevenir una eina, una clau que obri moltes portes, uns ulls i una espurna que convidi al lector, avesat o no en aquests temes, a caminar per un camí senzill i amorós on retrobar l’essència de la Mare Terra i la Natura, cap a una vida més sostenible, autosuficient, simple, senzilla i respectuosa.

Olivier Savane

Cuidar la Tierra

viu a Tortellá, la Garrotxa

La seva web : Permacultura La Bota Fèrtil  Espai de  Permacultura Aplicada. Serveis de Permacultura

per veure :

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *