Primavera, temps de flors, es el moment de retre un homenatge al món verd

Vaig escriure aquest text a inicis del 2003 com a justificació d’una proposta que vaig fer al Fòrum de les Cultures que s’havia de celebrar l’any següent. Només l’he retocat un mica i he procurat de posar-lo al dia. La proposta bàsicament consistia en que representants de les diverses tradicions culturals del món, escenifiquessin homenatges al món verd basats en les seves tradicions. Es tractava també de celebrar i retre homenatge a les aportacions de les diferents cultures de la Terra a la Cultura de la Pau i a la Cultura de la Sostenibilitat Ecològica.

Es tractava d’organitzar de manera participativa -jardí botànic, facultats : de botànica i etnobotànica, antropologia… escoles agràries, de paisatgisme, de jardineria i horticultura, d’art floral, el gremi d’herboristes, associacions, escoles…i amb la participació del public que ho desitgés, un gran Festival Floral, un altre de land art, i un altre d’escultures amb material vegetal, de construir l’Espiral Sagrada feta de llavors de tot el món, de confeccionar el Bosc de la Vida….tot això convenientment guarnit amb espectacles musicals com una òpera verda, amb exposicions diverses : de pintura, fotografia, temàtiques…xerrades, presentacions, taules rodones …. i tallers diversos : d’horticultura ecològica, permacultura, horts urbans, paisatgisme, aportacions de la saviesa indígena a la sostenibilitat ecològica en les seves diverses formes : sistemes de cultiu, conservació de terres i boscos, remeis per la salut…per fer perfums, de tints, de plantes remeieres, de cuina amb flors, d’art floral, d’ikebana, de mandales…Però malauradament no es va materialitzar.

Aquest article n’és la primera part, seguiran : 2 Les plantes i la salut, i 3 Les plantes sagrades.

L’esperit dorm en la pedra
L’esperit somnia en la flor
l’esperit bufa en el vent
L’esperit desperta en l’animal
L’esperit sap que està despert en l’home

Poema dels natius nord-americans

Tierra mia, madre de mis abuelos, quisiera acariciar tu belleza, contemplar tu serenidad y acompanyar tu silencio.

Mi Tierra. Rigoberta Menchu

Tot semblava un món en flor i l’ànima n’era jo…

Les muntanyes. Joan Maragall

HOMENATGE AL MÓN VERD

En tota l’evolució humana, les plantes, els arbres ens han acompanyat i ens han proporcionat l’oxigen que respirem, ens han alimentat de forma variada, saborosa i nutritiva; ens han vestit, ens han escalfat i han permès de cuinar els nostres aliments; ens han proporcionat refugi i ens han guarit.

Les plantes són els únics éssers vius capaços de captar i utilitzar l’energia solar per a transformar els elements simples de la matèria inorgànica que prenen de l’aire, de l’aigua i de la terra, a través del procés de fotosíntesi, en matèria orgànica, en les substàncies complexes que constitueixen llur pròpia matèria viva. Es a dir, són els únics éssers vius capaços de transformar la llum del sol en vida. Alhora l’energia solar es transforma en l’energia química que s’emmagatzema en les substàncies que les plantes han sintetitzat. Energia que sustenta pràcticament totes les cadenes alimentaries del nostre món, i base de bona part de l’energia renovable. També la fotosíntesi ha emmagatzemat reserves geològiques d’energia solar en forma de petroli, gas natural i carbó que son la base de la societat industrial. Malauradament els subproductes gasosos de la combustió d’aquestes fonts d’energia llarg temps enterrades alteren el sistema complex de la fisiologia planetària. El diòxid de carboni s’acumula a l’atmosfera al deixar passar la llum visible, però no el calor reflexat, aquest gas d’efecte hivernacle incrementa la temperatura planetària contribuint al canvi climàtic.

Contemplar els arbres i les plantes que ens envolten ens hauria de fer conscients de com la vegetació produeix l’oxigen que possibilita la vida dels animals del planeta; també nosaltres l’utilitzem en la combustió dels nostres aliments (en gran part vegetals) i retornem a canvi el diòxid de carboni -que es produeix com subproducte de la respiració- que la mateixa vegetació utilitza per a produir carbohidrats, que després nosaltres i tots els animals que respiren, incorporarem al nostre organisme, en un cicle virtuós que està a la base de la Vida al planeta.

En aquest sentit, les plantes son els únics éssers productors primaris de vida. Tots els animals mengen plantes o bé altres animals que s’alimenten de plantes. Amb l’excepció d’alguns microorganismes, tots els demés éssers vius -nosaltres inclosos- en depenen per a satisfer les seves necessitats alimentàries. Així doncs, pràcticament tota la matèria viva de la Biosfera es produïda per les plantes en el procés de fotosíntesi. Aquest es el procés que manté la vida a la Terra a través de les cadenes alimentàries, que no són sinó mecanismes de transformació d’energia. Gràcies a aquesta capacitat dels vegetals, sovint menystinguda, els dipòsits d’aliments del món i d’oxigen de l’atmosfera no s’esgoten mai. En realitat, el món verd es la base de la sostenibilitat ecològica.

Els llibres vénen de les plantes, com també les taules de roure, les cases de fusta, el pa, la morfina, el cotó, el lli, els xiclets, la mirra, el cautxú, la xocolata, el te, el cafè … entre moltísims altres productes. Les plantes son la font de la morfina, la codeïna y la heroïna… l’escorça dels salzes (salix) proporciona àcid salicílic, l’aspirina; a més d’analgèsics altres plantes produeixen astringents, antifúngics, antiespasmòdics, pigments, càustics, agents cardiovasculars, hemostàtics, expectorants, diürètics, pesticides, repel·lents d’insectes, perfums, antiasmàtics.

Les plantes estan tan profundament integrades en l’entorn humà que amb prou feines ens adonem de la seva importància.

La vida vegetal ens ofereix una extraordinària riquesa d’imatges aromes i sabors. L’abundància estacional de flors fragants te un efecte psicològic beneficiós, la mera contemplació de un turó recobert d’herba ondulant pot asserenar l’anim.

Olius: paisatge verd a la Torregassa, Lleida Pedro Salcedo i Vaz
Olius: paisatge verd a la Torregassa, Lleida
Pedro Salcedo i Vaz

Dels nou tipus de plantes coneguts nomes un té flors però es un grup tan divers que s’estima conté més de la la meitat de les especies vegetals. Un inventari complert de totes les especies de les tres-centes famílies de plantes amb flors seria una feina tan monumental que mai ha estat realitzada. Una llista com aquesta, escriu el botànic Frits Went, tindria que incloure més d’un quart de milió de plantes conegudes. Per recopilar-la, tots els botànics del mon tindrien que treballar junts durant anys y anys i el producte final potser arribaria a tenir mig milió de pàgines, el que donaria per cobrir els murs d’una biblioteca sencera.

Cada espècie sorgida de l’evolució és de fet una mena de “fàbrica” química única en el seu gènere, capaç de produir substàncies específiques que li han permès de sobreviure. En un prodigiós i variat procés, gairebé màgic, les plantes transformen els elements químics bàsics de la terra, l’aigua i l’aire en dolces xíndries, indispensables medicaments, nutritius i variats aliments, ferratges per l’alimentació animal, perfums, essències i fragàncies exquisides, bellísimes flors, fibres per al món tèxtil, olis, lubricants, tints, paper, ceres, làtex, resines, verins, suro, eficaços insecticides biològics, material variat per a la construcció i per a la fabricació d’instruments musicals, vaixells, utensilis, mobles i eines…ens ofereixen combustibles…proporcionen habitats pels animals, preserven i produeixen sol fèrtil per les nostres collites. Les arrels mantenen cohesionat els sols i prevenen l’erosió de l’aigua i el vent. Les plantes mortes, les fulles, flors i branques, amb l’ajut de microoganismes, es descomponen i produeixen sols rics (compost, humus) per a noves plantes. És tan gran i tan variada la quantitat de coses que ens aporten les plantes que es fa difícil poder-les enumerar totes.

Edward O.Wilson biòleg, entomòleg i professor universitari nord-americà, conegut pel seu treball sobre l’evolució biològica i la sociobiologia, ens explica “La biodiversitat, -i en concret la diversitat vegetal, afegeixo jo- es una de las riqueses més grans del planeta, i no obstant la menys reconeguda com a tal”.

Les plantes habiten la terra de fa 450 milions d’anys. Des de llavors, s’han compromès en l’elaboració d’una variadísima i subtil química d’alta volada en totes direccions i han inventat més molècules que tota la nostra química. Son vertaderes mestres en l’art de produir molècules químiques de tot tipus i per a qualsevol funció. Però el fet es que tant sols de fa uns 300 anys estudiem el món vegetal de prop, es a dir, sistemàticament. Queda molt per aprendre.

La diversitat vegetal és enorme, però malauradament encara és poc coneguda i aprofitada. Per exemple les plantes silvestres poden oferir brillants perspectives en el terreny alimentari. Recordem que tots els vegetals que es cultiven procedeixen d’espècies silvestres, i que les necessiten per millorar-ne les característiques… Actualment només un petit nombre d’espècies potencialment importants en el terreny econòmic està present en els mercats mundials.

Es calcula que existeixen unes 30.000 plantes silvestres d’interès alimentari. Tot al llarg de l’historia només se’n han cultivat o s’han recollit unes 7000. Actualment només unes 200 es poden considerar cultius importants, d’aquestes només un centenar son comercialitzades internacionalment.
Degut a la pèrdua de biodiversitat, tant la silvestre, com la conreada, s’han reduït moltísim les varietats utilitzades, fins al punt que tan sols unes 30 espècies proporcionen el 90 % de la contribució del regne vegetal a l’energia dietètica humana a tot el món. Només uns 20 cultius proporcionen el 80 % de l’alimentació mundial i només 9 d’aquests : el blat, l’arròs, el blat de moro, l’ordi, el mill, les patates, les batates, la canya de sucre i la soja representen més del 70 % de la dieta humana. Tant sols els tres primeres cereals proporcionen més de la meitat de l’aliment vegetal produït per la humanitat. Els fruïts també permeten veure com les recursos de les plantes no son prou utilitzats. Una dotzena d’espècies de la zona temperada: poma, pera, préssec, freso.. una gamma ben coneguda, dominen els mercats del Nord i son també utilitzades als tròpics. Per contrast al menys tres mil d’altres espècies podrien estar disponibles en aquestes darreres regions, de les que només se’n utilitzen unes 200 i la majoria força localment.

Camps de sembrat a la Segarra foto de Joan Felip
Camps de sembrat a la Segarra
foto de Joan Felip

Però què passa?

Les plantes representen el 98,7 % de la vida al planeta i, tot i això, només un 3 % dels científics les estudien. “Només el 3 % per estudiar gairebé la totalitat de la vida!” s’exclama Stefano Mancuso, fundador del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal. (1)

Tant sols coneixem científicament entre un 10% i un 20% de les especies vegetals que habiten amb nosaltres el planeta Terra. En aquest petit percentatge tenim tot el nostre aliment i bona part de la nostra medicina. A diari cents d’espècies vegetals desconegudes s’extingeixen, sense haver-les descrit científicament. Tal vegada tenien la capacitat d’una cura important. No ho sabrem mai.

Si demà desapareguessin les plantes del planeta, en un mes tota la vida s’extingiria perquè no hi hauria aliment ni oxigen. Tot l’oxigen que respirem ve d’elles. Si nosaltres desapareguessin, no passaria res. Som dependents de les plantes, però les plantes no ho son de nosaltres.

En la seva evolució les plantes han produït milions de solucions que són molt diferents de les que han produït els animals. Fins ara els homes hem basat la tecnologia en com estem fets nosaltres: un centre de comandament i una jerarquia d’òrgans, i així s’organitzen les nostres societats, governs, recursos, màquines…Hi ha un altre món en què inspirar-nos: el món verd.
Estudiar les plantes ens donarà una quantitat ingent de possibilitats tecnològiques; per exemple, les xarxes: una xarxa d’internet i un conjunt d’arrels són molt similars. Però les plantes són xarxes vives, imagini el que podem arribar a aprendre d’elles.

De les plantes depèn cada vegada més el nostre futur desenvolupament científic i tecnològic. Es necessari mirar el món vegetal amb una nova perspectiva. Estudiar, protegir i cuidar les plantes es fa indispensable per a la nostra supervivència.

Les plantes són actualment objecte d’investigació per a trobar noves fonts d’energia renovable: de la biomassa a les algues, nous medicaments i remeis per a la salut, sistemes per a la bioremediació, es a dir, per alleujar i guarir els efectes de la contaminació produïda pels nostres residus tòxics, s’investiguen nous insecticides naturals, biodegradables e innocus per altres animals.
Es treballa per preservar la biodiversitat, abans que la seva minva sigui una pèrdua irremeiable, es treballa per preservar varietats agràries i alimentaries més sanes i  nutritives que han estat arraconades pel mercat, es lluita per preservar territoris verges i defensar cultures de l’avidesa extractora i invasiva de les grans corporacions i els seus megaprojectes.

S’investiga a través de la biomimesi (veure) una gran varietat de processos en els que podem inspirar-nos per resoldre els nostres problemes tècnics i sistèmics, s’investiga la fotosíntesi a nivell quàntic, s’investiga i es treballa per una química verda, una química biocompatible basada en el món vegetal en comptes de basada en el petroli. S’avança en la investigació fitoquímica de moltes plantes, s’investiguen els enormes i complexes sistemes radiculars per la seva aplicació en les xarxes, i darrerament es constata l’evidencia científica, del que alguns intuíem, que el món verd es sensible e intel·ligent, amb una sorprenent sensibilitat i una fina intel·ligència molt diferents de les nostres, de les que podem aprendre moltes coses. (1)

La vida es transmutació de llum solar. Es l’energia i la matèria del Sol que es transforma en el foc verd dels éssers fotosintètics : les plantes. Al llarg dels temps, estenent-se, els éssers verds han expandit horitzontalment i han elevat verticalment la Biosfera del nivell ras de la Terra. Aquests éssers fa milions d’anys van atrapar originàriament l’energia del Sol, que després va ser emmagatzemada en forma de combustibles fòssils, i alliberada recentment en el gresol humà de l’autèntica i real economia solar que fa funcionar les nostres societats. (veure)

Potser som una forma de vida intel.ligent, però la nostra intel.ligència depèn d’aquesta extensió verda que ens alimenta, ens nodreix, ens guareix, ens protegeix, ens alegra la vida i manté en funcionament la nostra societat. Les plantes estan tan integrades al ambient humà que malgrat la seva importància per a la nostra vida amb prou feines ens hi fixem.
Mentre, però, la Vida a través de les plantes continua transmutant l’energia solar en matèria orgànica, en matèria viva, base de tots els cicles vitals de la Biosfera.

Nosaltres ara volem retre un Homenatge agraït, a través de les flors, al gràcil, magnífic, variat, divers i silenciós món verd i als múltiples dons que ens atorga.

Jordi Alemany

Fonts :

1  Stefano Mancuso es autor del llibre Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal. Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2015 que recomano vivament.

Edward O. Wilson. La diversidad de la vida. Ed. Crítica, Barcelona 1994 i El futuro de la vida, Galaxia Gutenberg 2003

¿Qué es la vida? Lynn Margulis, Dorion Sagan. Tusquets editores 1996, col Metatemas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *