Podeu veure una primera part de l’article a:

L’economia és un negoci ruïnós.

La riquesa real

En el llibre Qué es la vida, Lynn Margulis cita Georges Bataille que sosté que “l’economia clàssica es un error : la veritable economia global no és humana sinó solar”, i te tota la raó. Aliments, fibres, i milers de altres compostos, així com el carbó, el petroli, i totes les reserves de carboni i energia derivades del Sol, són el fonament viu no solament de la vigorosa vida vegetal i animal sinó també de la indústria, la tecnologia i la riquesa de les nacions.

La economia deriva en realitat de la vida fotosintètica i del sol. Els fotosintetizadors, les plantes i determinades algues, utilitzen la radiació solar per a produir el capital de la biosfera. Mentre s’acumula la riquesa primordial es dissipa calor i l’energia degradada s’escapa a l’espai. Els éssers fotosintetics de tot el món produeixen i “estalvien”. En menjar-se’ls, els consumidors poden “gastar” aquesta energia fotosintètica acumulada en activitats metabòliques, o be emmagatzemar-la temporalment en els seus teixits d’herbívors o depredadors. La riquesa primordial pot acabar també en un dipòsit emmagatzemada a llarg termini quan els consumidors moren i queden enterrats sense descomposar-se totalment. Així la nostra evolució humana ha desenterrat tresors orgànics acumulats en el passat, com el carbó que escalfa les nostres llars i el petroli i el gas que encara mouen l’economia moderna. De fet les nostres societats son encara petroli dependents. O més be, adictes al petroli.

sol

El conjunt de la activitat fotosintetitzadora mundial crea un excedent de matèria rica en energia que pot ser emmagatzemada, devorada o malbaratada. La gran riquesa planetària rau precisament aquí, proveïda constantment per la vital conversió de l’energia solar en vida, a través de les plantes.

Les limitades reserves materials de la biosfera determinen la quantitat de raigs solars que poden ser transformats en vida. Però la fotosíntesi crea excedents, una reserva de matèria i energia, els usos de les quals son tan innumerables com creativa és la vida.

Bataille va observar que el caràcter d’una societat concreta no ve determinat tant per les seves necessitats com pels seus excedents. La riquesa crea llibertat tant en el regne biològic com en el cultural. Una cultura es caracteritza més per la manera com els seus membres acumulen o utilitzen els seus excedents, que per cap altra cosa.

Els polítics debaten i s’aferren a la recaptació d’impostos, a la reducció del dèficit, del deute i de les despeses públiques. El govern imprimeix diner que els bancs presten sense fre, sense tenir-lo ni tocar-lo. Els inversors posseeixen accions, bons, certificats de dipòsit, metalls preciosos i altres instruments de finançament. Però que significa “posseïr” ? La humanitat no posseeix el que gasta; la propietat radica en la Biosfera. Els xecs, les targetes de crèdit, el paper moneda, els títols, els certificats d’accions són tots símbols d’una riquesa la font de la qual es troba més enllà dels mitjans de producció tecnològica dels humans. No hauríem d’oblidar que els humans no fem res més que transformar-la; no la creem. Així l’economia monetària intenta segrestrar el flux solar de l’economia planetària. El diner simbolitza la conversió de la fotosíntesi, de l’energia de la vida en alguna cosa que pugui ser controlada, manipulada i acumulada pels humans. Potser el color verd dels bitllets no sigui una coincidència.

El fet és que sense les plantes, la major part d’animals es moririen d’inanició. Fins i tot amb un creixement vegetal exuberant, els humans i la resta d’animals estan destinats a morir. La tomba és un gran anivellador, i un bon recordatori que som possessió del que creiem posseir. Tots nosaltres des de l’escombriaire fins al milionari, paguem al final els nostres deutes. Els elements del nostre cos retornaran a la biosfera de la qual van sorgir. En la restringida economia de l’arrogància i la fantasia humanes, els individus poden acumular riqueses i poder. Però en l’economia solar de la realitat biològica tots i cadascun de nosaltres inexorablement deixarem lloc a la següent generació. El préstec de carboni, hidrogen i nitrogen dels nostres cossos ha de ser retornat al banc biosfèric.

De fet, l’Economia Solar es l’única real, i no hi ha cap altre riquesa que la Vida.

Jordi Alemany

Qué es la Vida. Lynn Margulis, Dorion Sagan. Tusquets editores, 1996.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *